diumenge, 14 de març de 2010

14-03-10. Alícia i el monstre

(IV)


El penetrant soroll de la sirena d'una ambulància el va despertar de sobte. Que feia de peu, nu, mirant per la finestra?. El rellotge marcava dos quarts de quatre de la matinada. Tenia la gola pastosa i el cap li bullia. Que mirava?. Si, l'edifici d'enfront, on al local hi havia la carnisseria, i a sobre la vivenda del carnisser. Quelcom no funcionava, sentia un “déjà vu”, com si allò ja hagués passat abans.
Va tancar la finestra, que deixava entrar un aire fred i tallant. És posà la llardosa bata de nit, i a les fosques buscà una cigarreta, que es va fumar espasmòdicament assegut en la foscor.
Desviava nerviós la mirada cap la porta del seu apartament, fortament tancada amb cadenats i panys. Des de la estranya confrontació amb la vella del segon, no gosava sortir al carrer per por de trobar-la de nou. Només de pensar altre cop en ella, els dents li petaven i és posava tremolós. - Mala puta. Vella del dimoni -. L'únic contacte amb l'exterior des de llavors era Internet i el nano dels encàrrecs que li pujava el mam, menjar preparat, i el tabac.
Es va servir una bona ració de Southern Comfort, directament de l'ampolla. L'escalfor reconfortant del whisky, lliscava per la gola fins l'estomac. Momentàniament és sentia millor. Un altre glop, li va donar prou coratge com per apropar-se de nou al portàtil.
No volia recordar la situació en que es va trobar l'altre dia, però si aquell dimoni disfressat de jubilada, podia accedir a ell i controlar-lo com un ninot, no podia fer més que fugir o acabar amb ella. Mentre connectava el navegador i començava de nou la recerca, va recordar. El contacte, uns fils enganxosos i freds envoltant-lo, una fredor que cremava, paralitzant la parla, i qualsevol acte motriu. I llavors la voluntat de la dona penetrant en la seva consciencia. Aquella cosa, palpant i furgant en els seus secrets i pensaments. I ell indefens, acorralat en la closca del seu cos que ja no li pertanyia, perdent el control sobre la bufeta.
- Mala puta. Pagaràs per allò -. els dits treballaven ràpid pel teclat. Quin tipus de persona podia aconseguir un poder així sobre un altre, amb tanta aparent facilitat? -. I només havien estat uns instants. - Que ets en realitat, monstre? -.
ja ho tenia. Inicialment havia passat el bloc per alt. Entre conspiracions paranoiques del govern, ocults plans de societats secretes, avistaments d'objectes voladors i testimonis d'abduccions i fantasmes, va trobar un petit post, que l'autor titulava, “els cucs de la ment”. A través de les anotacions d'un Hauptsturmführer mèdic de les SS, anomenat Klaus Eichmann, destinat a Sobibor, l'any 1942 descrivia les habilitats d'un presoner rus, capaç de controlar la ment d'altres éssers, dirigint-los segons la seva voluntat, i alimentant-se de les seves energies com ho faria una sangonera.
Si, el rus era com la vella. Però, que faria ara?. Tenia que trobar la manera d'apropar-se a ella i destruir-la.

1 comentari:

Hugo C. ha dit...

Jojojojojojoooooo!

Com s'està posant això!!!