(I)
La llauna d'anxoves estava oberta a sobre del marbre de la cuina. Portava cinc minuts de rellotge mirant-la, catatònic. Tenia la ment completament en blanc. Alguna cosa s'havia trencat a dins del seu cervell i sentia que mai més no tornaria a ser el mateix. I aquella llauna d'anxoves oberta en tenia la culpa.
Dintre de la llauna, quatre anxoves esmirriades el miraven, plenes de sal y ofegades en oli que es reien d'ell a la seva cara. Va sentir una escalfor que li pujava des de la profunditat de les seves entranyes, li cremà el pit i li va fer bullir el cervell. La cara se li va posar completament vermella i cridà amb una força amb la que mai hauria pensat que tindria. Cridà fins que no li va quedar aire als pulmons i la gola li va coure com si hagués vomitat pedres. Agafà la llauna d'anxoves i l'estampà contra la paret de la cuina. L'oli, espès, va tacar parets, sostre, marbre i roba. També l'esquitxà la cara, però poc li va importar. No la sentia. La llauna havia vingut mig buida de la fàbrica. Una nova presa de pèl. Com sempre. És que venim a aquest món a que ens prenguin el pèl?
Sortí de la cuina i en entrar al menjador el primer que va veure va ser el televisor. Una tele que no li servia de res perquè tothom tenia ja la TDT instal·lada a casa menys a la seva comunitat de veïns. Aquells iaios de merda no volíen gastar-se pasta a canviar l'antena i continuàven veient un parell de canals plens de neu.
Agafà una cadira i l'estampà contra el televisor. Una vegada. Dues. Tres. Continuà fins que es va quedar amb un tros de fusta a cada mà, testimonis del que havia sigut la cadira. A terra, un mar de vidres, circuits i plàstic trencat.
Va sentir que si continuava mirant al seu voltant, continuaria veient coses que l'esgarrifaríen. Milers de coses que no funcionàven o ho feien a mitges o significàven una despesa inútil. Telèfon. Ordinador. Gas. Llum. Aigua. Calentador. Lloguer. Infern. Va sortir per la porta i ni es molestà a tancar.
Tot just començar a baixar escales, encara no havia arribat al replà del tercer pis, i es va trobar a la iaia del cinquè que li barrava el pas. Baixava a pas de tortuga, amb la mà esquerra agafant la barana i la dreta fregant la paret, com si s'anés a recolzar, però sense fer-ho.
Ara una passa. Ara descansa. Ara baixa un graó. Ara torna a descansar.
Es va quedar mirant el clatell de la vella, com es movia lleugerament amb aquella tremolor gairebé inapreciable però exasperant. Amb els cabells blancs tenyits de... quin color era aquell? Lila? Una olor pujava des-de la senyora i se li ficava a dintre els narius, agafant-se-li per dins. Era una pudor de perfum dolç, revingut, dels anys cinquanta que provava sense èxit d'enmascarar la olor a iaia, a hospital... a mort que la vella desprenia.
Va tornar a sentir l'escalfor que li pujava des de la profunditat de les seves entranyes.
1 comentari:
Uoh! Un tipus que sembla que està al limit! Ai, ai, ai, em penso que tindrem problemes grossos ben aviat! ^_^. Les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables, les anxoves són les culpables,
Publica un comentari a l'entrada