dijous, 24 de desembre del 2009

"L'Horror de Sierra Madre". 18-12-09

(I)
Amarillo i Steak, forçaven els cavalls, per tal de posar la major distancia entre ells i els homes del Marshall. Es feia de nit, aviat tindrien que buscar un lloc on aturar-se, no podien arriscar-se a cavalcar a les fosques. En aquelles fredes muntanyes, la temperatura baixava força i es veurien obligats a fer foc. Amb tot, Amarillo, insistia en seguir una estona més. Els cavalls estaven a punt de rebentar, però els seus genets els esperonaven sense compassió. Havien fugit de la penitenciaria de Laredo, en una carrera a sang i foc, travessant els marges del Río Bravo, endinsant-se a la cadena muntanyosa de Sierra Madre, per tal d’arribar a Mèxic. En el camí havien saquejat les petites hisendes que havien trobat, agafant el necessari i cremant la resta. Qui s’enfrontava amb ells, pagava amb la vida, o li reservaven un destí pitjor. Amarillo i Steak no tenien miraments, si es tractava de sobreviure. Ja no tenien rés a perdre. Sabien que si els homes que els seguien, els trobaven, tot acabaria.

Feia dies havien entrat a la Hisenda de Buck Monroe, el Marshall del comtat. Quan es van adonar d’on eren, no van escatimar atencions amb la dona i les filles. Es van divertir una llarga estona amb elles, abans de degollar-les. El nadó dels Monroe va morir estrangulat per les mans de Steak, davant dels ulls desesperats de la seva mare, mentre Amarillo li tallava el coll amb el seu matxet indi, i la sang sortia formant bombolles. Quan Buck va arribar amb els seus homes, només quedaven cendres i cossos mutilats.

Amarillo, era un xinès cabronàs, alt i fort com una mula, amb uns músculs d’acer, forjats per una vida de treballs forçats, llarga cabellera recollida en una trena, i un bigoti llarg i fi, que li arribava al pit. Al cinturó portava un gran matxet, amb una fulla de quatre pams i mànec d’os, un revòlver Smith & Wesson, i un rifle Winchester, calibre 10, penjat de la sella.

Steak, el mestís, fill d’índia i mexicà, era de complexió més baixa, però tot nervi, àgil i silenciós com un puma muntanyès, amb la cara picada per la virola i plena de cicatrius, quan reia, era millor apartar-se del seu camí. Portava els dos Colt negres de calibre 45, amb mànec de nácar, robats de la hisenda d’en Monroe, una escopeta de doble canó retallada i carregada amb munició de perdigons, i un llarg fuet de pell de toro.

Amarillo clavant els esperons, va fer aturar el cavall, i indicà a Steak un punt, a l’horitzó. Steak va tardar uns segons en trobar-ho. Sota la falda de la muntanya farcida de pins, es veia un rierol, que lliscava fins l’entrada d’una petita vall. El rierol estava desviat per dics i bancals de fusta trencats i tirats per terra. Més enllà es veien unes poques barraques i cases. La impressió era d’abandonament.
Amarillo i Steak es van mirar, i van emprendre el galop, cap el poblat fantasma.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

MOLTES FELICITATS ALS DOS PER AL NOU PROJECTE!!!!! ;)

Això promet força
i el títol? O és que no voleu desvetllar res...

Hugo C. ha dit...

Que no el sabem ni nosaltres ;p