diumenge, 15 d’agost del 2010

15-08-10


- Porten el segell del Papa Borgia, estaven amagats a la catedral de València. Però això no és tot -. Vicenç Montalà va apurar la copa. - Llorenç Abad va ser assassinat a Cervera, al carreró de les bruixes. Mateu Andrada va morir a Martorell, al pont del diable. Damià Torrell, no va arribar mai a Santes Creus, i en Dídac Riudavet tindria que haver tornat del Santuari de Lluc, però els nostres homes a Mallorca li van perdre la pista.
Eudald enfurismat, va colpejar la taula. Les copes van caure amb sorollosa trencadissa.
- Vicenç, una gran ombra ens amenaça. Correm gran perill. Hem d'actuar immediatament.
- Monsenyor aquí no esteu segur, tampoc la vostre família. Teniu que fugir.
Eudald, Senyor de Rocamora, Baró de Montcada i de la Vall d'en Bas, assentia. Els seus enemics és movien amb rapidesa.

Va accionar una palanca oculta sota l'escriptori. Una secció de la paret va lliscar, deixant a la vista una petita estança.
La llum va revelar antigues armadures de cavallers, escuts i pendons. Sobre un pedestal reposava un voluminós llibre.
- Vicenç, la meva família descendeix directament d'en Ramon Berenguer III, Comte de Barcelona, que ingressà a l'ordre dels Templers dies abans de morir. Com bé sabeu la Societat dels Tretze som una escissió no reconeguda del Temple.
- Sí, però això què té a veure amb el Maligne?
- L'any 1103 Berenguer és casà amb Maria Díaz de Vivar, filla del Cid. La segona filla del matrimoni, Ximena d'Osona, és casà al seu torn amb Bernat III de Besalú. Bernat morí l'any 1111 i Besalú passà a mans de Ramon Berenguer.
A Besalú, dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, és va construir el castell que encara és en peus.


Eudald, s'atansà al llibre. Resseguint amb el dit, va llegir en veu alta. - Satanàs és el pare de tot mentider. És una cita de les escriptures, Joan VIII, 44, recollida per Ausiàs March en les seves obres. A les criptes del castell, hi ha un llibre de March amagat per Berenguer. És una versió del Cants de Mort i El Cant Espiritual, que combinats indiquen la situació d'un altre llibre, que mai va veure la llum, El Cant de Condemnació. Tenim que trobar aquest llibre abans que els servidors de Satanàs.
Una forta explosió va sacsejar la torre. - Senyor ens ataquen, heu de fugir.
- Maleïts, com gosen atacar casa meva?. Escolteu Vicenç, fugiu per aquest passadís, ens trobarem a Bas, a les meves terres, d'allà marxarem cap a Besalú. Reuniu els homes i aneu pel camí de costa. Jo i la meva família anirem per Manresa fins a Vic. Us deixo en custodi aquests dos cofres, contenen l'espasa immortal del Rei Berenguer, i un calze sagrat que va pertànyer a Caterina d'Aragó. Protegiu-los amb la vostra vida, ens faran falta.
Els dos homes és van donar la mà, abans d'acomiadar-se. - Així ho faré monsenyor, confieu en mi.



la meva perdició

3 comentaris:

Hugo C. ha dit...

Jojojojojojojojo!!!
Sort que només podem escriure 500 mots, que si en fossin 1000 encara hauries ficat pel mig Enric VIII, l'assassí de Kennedy i mons morint més enllà de les portes de Tanhauser! XD
Apa, que tinc feina jo ara... ;p

La Meva Perdició ha dit...

És què hi han indicis per tot arreu, lo difícil és treure'n l'aigua clara! ^_^ ^_^ ^_^

Unknown ha dit...

i que ho diguis Sergi!!!!

genial continuació, si amb la frase lapidària de l'Hugo ja havia quedat enganchada, ara ja sóc addicta!!!

m'encanta que hagueu escollit el nostre país i personatges catalans per a la vostra nova història, això ho fa més proper.